dijous, 8 de novembre del 2012

De seda blanca



Dels fils, en fan cordes
que m’amarren,
a l’ancoratge d’un port
des d'on contemplo
les flames que s’enlairen,
i reben l’albor.
Matina el mar; tot és calma
en la dansa aquàtica
d’escuma i cucanyes nues,
que entonen un cant,
gronxades per la puresa verge.
El blanc tremola, simfònic,
ajudat per l’eriçat tacte
dels meus ulls,
exempts de tempesta,
quan el dibuixa,
i m’apaivaga la figura
que imagino, amb el cabell trenat,
de cordes nívies,
de seda blanca.


Versos escrits amb l'ajuda de la frase de la Zel: "Dels fils en fan cordes"

3 comentaris:

  1. segueixo fils...
    Sel cabdell desembolico
    el fi tacte que hi poses
    descosint la mirada
    per un paisatge de seda blanca.
    Mar d'escuma
    mirada innocent
    que desperta
    a nous atzars
    a nous planells
    quan desperta el dia.
    ............. Anton.

    ResponElimina
  2. Vaig a fer un triple seguiment i m'enduc "la dansa aquàtica d'escuma"

    ResponElimina
  3. On deu ser aquesta platja tan especial amb danses d'escuma blanca...m'agradaria passejar-hi.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons