dissabte, 4 de febrer del 2012

Pèrdua [Efemèrides II](de deomises)

[Intentant seguir la Dafne]


Perquè la memòria salva mots i melodies,
Absències fetes presents i vides dedicades
A l'amor i a la terra, a la llibertat i a la justícia.

Perquè conserva la llum i l'harmonia dels dies,
La dolçor d'un cor novell i de boques besades,
La brisa entre els cossos quan ve la carícia.

Perquè no malmet el cel ni la mar ni el temps
Que s'ha viscut amb la joia d'una cançó bella,
Que lluita contra tot el que s'interposi entre
L'home i el camí a recórrer, aquest verí d'ofidi

Que corromp l'ahir, l'avui i el demà, ensems.
Perquè la memòria ens retorna la vil estella
De la teva pèrdua, que ens burxa el cor, al centre
De l'existència, sabem que encara ets aquí, Ovidi.



d.

3 comentaris:

  1. M'emporto el dia, la claror, la brisa i la carícia...

    ResponElimina
  2. Belles paraules, reeixit homenatge en vers ....tot sabent que és encara per aquí

    ResponElimina
  3. De ben segur que sent tot això que sentim, i revivim amb ell i per a ell!!!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons