El tren arriba
tu te'n vas.
Puges i em mires
fas adéu amb la mà.
Engeguen motors
el cor s'accelera
corro per l'andana
ja no et veig
caic i m'aixeco...
Algú em tusta l'espatlla
no és cap somni
has baixat...
Ens havien errat d'hora i de dia.
Ara sabem que el proper tren
tardarà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Agafo l'error del teu poema per bastir el desig en el meu...
ResponEliminad.
Que bonic el teu!!! A mi em va donar l'oportunitat d'agafar-ne un altre, però hi ha qui no té dues oportunitats.
ResponEliminaAquest tren és magnífic, Elfree!!! Potser és el nostre!!!
Un error esperançador!
ResponEliminaNo passarà el mateix tren, però pot ser que el següent sigui el que esperaven els dos.
ResponEliminaCom en les pel-lícules...Igual i el deixen passar.
ResponEliminaEI gràcies! Deomises un eror poètic i amb esperança...;Dafne volia donar un caire d'esperança ...Carme sí esperençador;Imma mai se sap...; Pilar doncs em deu haver sortit una escena enlloc d'un poema...gràcies!
ResponElimina