El darrer tram d'escales
anuncia el teu destí;
en solitud, silenciós
vas pujant cada esglaó
mentre l'ofec t'atrapa,
però el teu coratge
encara no s'ha fos.
M'allargues la mà,
em mires i em dius:
"nena, això s'acaba",
el meu tren
ja és a l'estació!
(seguint la Marta)
Commou el poema, el comiat i el coratge, Dafne!
ResponEliminaM'agrada veure't per les itineràncies!
Uf! molt emotiu i punyent Dafne! intento seguir-te!
ResponEliminaDafne, m'agrada com continua!
ResponEliminaEl tren passa, i s'ha de agafar, sinó es perd ja per sempre.
ResponEliminaM'hauria agradat que aquest tren no hagués arribat tan d'hora, perquè per a mi va suposar perdre´l per sempre!!!
ResponEliminaUn comiat molt difícil i intens. Una abraçada, Dafne.
ResponElimina