diumenge, 5 de febrer del 2012

Com l'amor

Com el dia estima la claror del sol
així jo vull ser un,  amb tu

Com el riu batega  en l'aiguabarreig
així  et busca  el meu desig

Com  l'herba  desitja la pluja
així  t'estimo i et  rebo en mi

Com la brisa suau damunt  la pell
així  amanyagaré  el teu cos.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

5 comentaris:

  1. zel5 de febrer del 2012, a les 1:16

    Massa dolç, avui per mi, amb estimació, faré el contrast... trist.

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel5 de febrer del 2012, a les 9:58

    dolç i bonic...

    ResponElimina
  3. Elfreelang5 de febrer del 2012, a les 12:32

    OOOOOOHHHHHH

    ResponElimina
  4. M. Roser5 de febrer del 2012, a les 14:24

    Preciós poema d'amor Carme, com que no t'he vist al blog, et deixo el comentari aquí...
    Bon diumenge, malgrat el fred,

    ResponElimina
  5. Dafne5 de febrer del 2012, a les 19:26

    Que algú t'estimi així, és trobar el paradís sense moure´s del lloc!!! Per molts amors autèntics, senzills i dolços

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons