Seda de rulls,
de pells que llisquen senceres
com mapes de setí sense dreceres,
pels camins de vida i de sal viva.
Jo et veia viva
i hi vivia, dins teu,
el cos mor i la memòria perdura.
La pedra que sura.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Paraules inspiradores i preciosa imatge.
ResponEliminaEt seguisc.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm recordes Gabriel Ferrater, amb això de la pedra que sura, que no és res més que la memòria.
ResponEliminaUn 10, cantireta!
ResponEliminaNo m'estranya que s'hagin endut amunt la pedra que sura... és una imatge preciosa!
ResponEliminaEntenc el poema com el record d'un amor que viu, encara que una de les persones que el sentien ha mort. Perdura, però, en la memòria de qui ha sobreviscut.
ResponEliminaEm gratifica el que m'inspira.