“Així amanyagaré el teu cos...”
li deia, i s’acostava, i el pressentia
només que no hi havia als seus ulls
allò que la boca deia
ni a les mans allò que prometia
quan, amagant la mà rera l’esquena
l’únic desig que tenia
no era fer de dos cossos un,
allò que, obsessiu, perseguia
era ensorrar el meu, a l’únic son
etern, a l’oblit profund.
li deia, i s’acostava, i el pressentia
només que no hi havia als seus ulls
allò que la boca deia
ni a les mans allò que prometia
quan, amagant la mà rera l’esquena
l’únic desig que tenia
no era fer de dos cossos un,
allò que, obsessiu, perseguia
era ensorrar el meu, a l’únic son
etern, a l’oblit profund.
(seguint Carme, en contrast)
Uff, quin poema!Entre cínic i dramàtic. Quin regust m'ha deixat!
ResponEliminaEt segueixo Zel i li dono un tomb!
ResponEliminaQue tinguis molt bon dia!
Esgarrifa el teu poema, zel...
ResponEliminaCarn de gallina....
ResponEliminaOh! ja veig que m'he passat de voltes i t'he rebotat a l'altre extrem... catxis!
ResponEliminaEsgarrifa, sí, esgarrifa molt.