dissabte, 4 de febrer del 2012

Esclati la joia

(segunt a Pilar i a Laura T. Marcel)




Esclati la joia,
juguin els ocells,
cantin les sirenes,
niïn als cors els estels.

I per a cada vida,
que sigui llarg el camí
amb desnivells, brogit,
giragonses, rètols i cruïlles
abans d'arribar a destí.

9 comentaris:

  1. Si és així...que esclati la joia!
    Bonic, Isabel.
    Un molt bon dia!

    ResponElimina
  2. Centelleja la musicalitat als teus versos. Bon dia, Isabel.

    ResponElimina
  3. Isabel, amb el teu permís, faré servir aquest poema per una felicitació a un noiet que fa 18 anys la propera setmana. Em sembla molt adequat! Què hi dius?

    ResponElimina
  4. M'ha agradat tant , que m'he inspirat en alguns versos amb el rerafons dels teus!!! Preciós!!

    ResponElimina
  5. Tot camí té les seves giragonses, molt bonic el poema.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons