dimarts, 12 de juliol del 2011

Vànova, de deomises

[intentant seguir la Isabel i novesflors]



M'acosto i flairo,
Flor de la tarongina,
Amb avidesa
Els teus pètals de marbre,
Deliciosa vànova

On albergar els meus somnis
I els llavis per besar-te.



d.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

  1. Carme Rosanas12 de juliol del 2011, a les 23:19

    Molt tendre, a quest poema, deo!

    ResponElimina
  2. Guspira13 de juliol del 2011, a les 11:02

    Deo, com diu la Carme, són uns versos molt tendres. Tinc la sensació que desprenen enamorament pels quatre cantons i aquesta sensació és bona, eh?
    Però flairar la flor de tarongina m'ha inspirat. Et segueixo! :)

    ResponElimina
  3. fanal blau15 de juliol del 2011, a les 0:39

    Del tot d'acord. Bonica tendresa!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons