Cabassos de verdolagues
raïms pansits
prunes seques
camps de tarongers.
Sacs de garrofes
ametlles pelades
olives trencades
fruita del temps.
Genolls pelats
morros empastifats
mans emmascarades
esquenes doblegades.
Navelines, navelates
solustianes, marisols
mandarines, clementines
els fruits de les seves flors.
Un poema madur, Guspira. Et segueixo...
ResponEliminam'agrada moltíssim el teu poema!
ResponEliminaNavelines, navelates
solustianes, marisols... !!
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaÍncola, agrícola
Per sembrar els camps d'il·lusió,
He nascut amb el cor d'espiga,
Amb l'amor a la terra antiga
D'un cor que batega i ofereix emoció.
Per estimar la humil taula parada,
He sabut retre homenatge a la unió
Entre el sol i l'aigua, la visió
Del cereal que pugui omplir-me la mirada.
Veniu amb mi, flor, arbre, fruit,
I us cercaré la millor artiga
Perquè em recordeu la infància amiga
Que vol fugir de mi en un descuit.
Sóc íncola, agrícola, persona,
Fill de tot el que la terra em dóna.
d.
Un poema molt especial i gustós!
ResponEliminaGràcies, guspira!
Aromàticament bonic! ;)
ResponElimina