d'estiu a ran de terra,
de la vida intensa
entre flaires, flors i fang.
Parles de fruita
de casolana collita,
de verds, de sol i d'esclat.
D'un perfum de nit i tarongina,
dels ametllers vora el barranc.
De salts, de berenars a l'ombra,
de taronges madures,
de mandarines sucoses
i dolces com el sucre fosc del flam.
Sonen les paraules
a eines per llaurar el camp.
et seguiré!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina[seguiment extraoficial]
ResponEliminaNostàlgia
Llaura el camp
Amb la força de l'eina
Que s'hagi omplert de memòria,
La que t'hagi acompanyat
Durant els anys.
I sabràs que tot
Gira entorn dels inicis
De la persona que has esdevingut.
Beu de la font del record
Ple de malenconia.
d.
Quelcom he collit per seguir-te. En podrieu menjar, de raims, una bona messada llarga, tots si tingués prop tots els que he tallat i transportat amb portadores per aquells camins peluts del Priorat. mengeu... mengeu Anton.
ResponEliminagràcies, Anton... Bona convidada!
ResponEliminaJa tens un parell de seguidors, per aquest poema d'infantesa.
ResponEliminai jo que m'he retrobat treptijant raïm!
ResponEliminaPreciós, Isabel!