13 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
9 .- Menuts érem
com globets apinyats
A colles i a crits
esbombolàvem
la pols del terra
amb els peus
i els ocells eren
nostres germans de crit.
Bellugadissa dolça.
Innocent com gotim d’aigua...
Perdurable com pell de raïm
que espera tisora
per anar pisada al trull
a convertir-se – quants grans !! –
en vinassa, nèctar potent...
Espinyolament
del dia de demà
T'agafo la pols.
ResponEliminaAnton, una verema viscuda fins l'últim gotim... Preciós!
ResponEliminaUna visió en poètica de la verema, m'agrada!
ResponEliminaGenial!!!
ResponElimina