Bec el teu nom de tarongina
mentre m'enfile atzar amunt
a la recerca de l'instant.
Dic la vesprada i em retorna
sons silenciosos, pensaments.
Llavors pense la veu pausada,
llunyana com un ressò antic
que mai no es perd en l'horitzó.
I l'horitzó és la paraula
cóncava com un atuell
on cauen els esguards escàpols,
i allà dins, com un bell miracle
llisquen pels vessants fins al tàlveg.
Puc tocar la frescor de l'aigua.
Mirades que esdevenen riu.
(seguint Barbollaire i Isabel)
Novesflors, poema inspirador el teu, ple de sensacions...
ResponEliminaEt segueixo dissimuladament:
Tal vegada el tàlveg
ens endinsa al fons...
Com pot ser que un mot
ho arrossegui tot?
És la frescor de l'aigua
-del desgel la dot-
que regenera el món.
Un bon seguiment... dissimulat... :)
ResponEliminaNo dissimulo el meu seguiment dual,
ResponEliminad.
M'agrada molt el teu poema, Noves Flors!
ResponEliminaencisadora!
ResponEliminam'agrada moltíssim!
He aterrat fa una estona, i jo tampoc sé dissimular...
ResponEliminaEls teus poemes, em roben el cor i dic vesprada...i em retornen son silenciosos, pensament.
Novesflors, quina poesia més preciosa!
Deixa'm felicitar-te, noia!