dimarts, 12 de juliol del 2011

Bec el teu nom de tarongina




Bec el teu nom de tarongina
mentre m'enfile atzar amunt
a la recerca de l'instant.
Dic la vesprada i em retorna
sons silenciosos, pensaments.
Llavors pense la veu pausada,
llunyana com un ressò antic
que mai no es perd en l'horitzó.
I l'horitzó és la paraula
cóncava com un atuell
on cauen els esguards escàpols,
i allà dins, com un bell miracle
llisquen pels vessants fins al tàlveg.
Puc tocar la frescor de l'aigua.
Mirades que esdevenen riu.

(seguint Barbollaire i Isabel)

6 comentaris:

  1. Novesflors, poema inspirador el teu, ple de sensacions...
    Et segueixo dissimuladament:

    Tal vegada el tàlveg
    ens endinsa al fons...
    Com pot ser que un mot
    ho arrossegui tot?
    És la frescor de l'aigua
    -del desgel la dot-
    que regenera el món.

    ResponElimina
  2. No dissimulo el meu seguiment dual,

    d.

    ResponElimina
  3. M'agrada molt el teu poema, Noves Flors!

    ResponElimina
  4. He aterrat fa una estona, i jo tampoc sé dissimular...
    Els teus poemes, em roben el cor i dic vesprada...i em retornen son silenciosos, pensament.
    Novesflors, quina poesia més preciosa!
    Deixa'm felicitar-te, noia!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons