(Seguint deomises i Barbollaire i Carme, i més...)
fins que les tremolines em trabuquin
les trombes de tristeses tremebundes,
fins que tres cents repics em treguin
d'una tundra que ha atrapat mon tendre cor...
I el fred matiner em trobarà al més ombrívol tàlveg,
trasbalsada, entre les trompetes triomfals de l'endemà
i l'aroma de tarongina que traspua el mot del teu nom.
Agafo l'aroma de tarongina, per intentar-vos seguir, a tu i a novesflors,
ResponEliminad.
Encara les tes ens empaiten... :)
ResponEliminael darrer vers...sublim!
ResponElimina