(seguint en Jordi, l'Elfri i l'onatge, una mica enjogassadament)
El meu pronom feble
s'ha ferit d'amor...
i no sap on és i no sap on para.
Se li fa llarg esperar...
correctament col·locat:
sóc a l'andana esperant-me
després es regira nerviós:
i em tremolen les cames
i finalment perd el cap:
espera'm i abraça'm
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
I qui no s'ha ferit alguna vegada d'amor...? I encara espera que l'abracin...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
una abraçada ho cura pràcticament tot!
ResponEliminaBona nit poetes!
Boníssim Carme el joc de pronoms!
ResponEliminaA mi també m'ha agradat molt el joc del teu pronom feble. Les formes bellugadisses ho omplen tot.
ResponElimina