foto google imatges
27 -7 - 10
No tinc el mirar tranquil
de la vellesa,
no tinc el rosec intranquil
de l’adolescència.
Resta el meu esguard
en una xicra petita
on l’herbori aromàtic
hi té vida.
Allí visc
cada dia.
sense trasbals,
sense neguit
amb la mirada fixa
en la meva diària dèria
que em ressuscita.
Agafo la xicra i li augmento la mida, encara que sembli paradoxal...
ResponEliminaGràcies, d.
Doncs tinguis el mirar que tinguis, Anton, també ens agradaria tenir-lo aquí. Fix en la teva dèria que et ressucita.
ResponEliminaSi, Antón, d'acord amb la Carme; no ens deixis sense la teva mirada!
ResponElimina