dels penetrants finestrals
dels vostres ulls.
Més enllà de la imatge
veig construïnt-se universos,
veig explosions de supernoves
creadores de colors
i paratges despentinats pel mestral
i platges serenes, sota la lluna,
sota la carícia suau
de la llum infinita i nua.
Segueixo les mirades còmplices
unides més enllà de la forma,
compartint l'ànsia de sentir,
de fruïr de l'energia còsmica
i que en el silenci de la foto
diuen tant, mostren tant,
...amaguen tant!
Quin recull de paraules que expliquen mirades...ara, també m'haguessin agradat els teus ulls aquí...
ResponEliminaJust el que anava a dir jo... au va! encara hi ets a temps!
ResponEliminaUn poema preciós i còmplice...
Òstres! Els meus ulls, ara, s'han perdut mirant els vostres que m'han suggerit moltes coses. Em penso que fins demà no tornaran. Si demà hi soc a temps, xano-xano vindran.
ResponEliminaDoncs, au, ara tanca'ls i demà ben oberts de nou!
ResponEliminaBona nit, Joan!
Joan, el cambrer de la pizzeria Trastévere del Vendrell et segueix. Aquest, en definitiva, que és un servidor de tots/es vosaltres també.
ResponEliminad.
PS: Ja saps, a la propera vegada que vinguis a sopar [i serà la tercera en què et serveixi jo], una salutació per compensar :P ;)
Em penso que canviaré de poble, em feu enveja, us veig de lluny...i tinc ganes de veure-us de prop...
ResponEliminaJoan, no et facis pregar tant!
ResponEliminaAquí us segueixo!
ResponEliminaGràcies, per regalar-nos la mirada!
ResponEliminaT'has decidit. Benvingut.
ResponEliminaQuina mirada més entranyable! :)
ResponElimina