(fotografía feta d'una fotografía que m'estimo molt)
Amb la meva fal·lera del temps,
a destemps despenjo la fotografía d'un migdia de juliol
que em vas fer després de fer i refer l'amor
a la llum d'escletxes i ombres.
Coordinades abraçades
amb blaus presents, latents, i a l'horitzó.
No cal ni dir que el color
sempre ens acompanya.
Seguint la Carme, Mon, l'Elvira i qui em trobi quan publiqui aquest intent!
Jo hi sóc! Així que et segueixo...
ResponEliminad.
Jo també hi sóc un poema preciós per un record molt més preciós encara!
ResponEliminam'agrada't molt el teu poema. un plaer llegirte
ResponEliminaEl temps, a destemps, els records el color que sempre acompanya. Fanalet... així, sense més, sense saber ben bé perquè, ni el què ni el com, em trasbalsen els teus versos. Bon dia, preciosa! Bon cap de setmana.
ResponEliminaUn poema molt molt molt bonic. Però que no dormiu?, que passeu la nit escrivint poemes? :) :) :)
ResponEliminaNovesflors és que la nit és una estona poètica!
ResponElimina