seguint Anton, deomises...
Flama i brasa esdevinc
i al meu entorn la pell s'incendia
guspires i espurnes d'amor incadescent
il.luminen l'espai íntim d'un cos ardent
pell i pell , ànima i ànima abraçades trenen
filaberquins de colors en la certesa incerta
que els instants són esquitxos fugissers
i els dits ascles i torxes en la nit
com fars que il.luminen viatgeres mans
de batalles perdudes davant el poderós Eros.
Brasa, caliu, flamarada, incendis, foc d'amor
esdevinc i torno foc al foc, cada bes una espurna.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Segueixo.
ResponEliminaHe tingut que recórrer al diccionari per els dits ascles.
Bon poema, Elvira!
Coi, quina fogarada, Elvira...jo encara estic roenta de cuinar, ja m'hi posaré al vespre... Bonic i amorós...
ResponEliminagràcies fanal blau! zel és estiu i ja se sap la calor encén!
ResponEliminaUna foguerada preciosa, doncs!
ResponElimina