24 – 7 – 10
Els ulls senten la pell
En propis llavis...
Els llavis senten la llum
En sa mirada...
La veu esclata neguitosa
Entre ulls i llavis.
Els dits
Son visió i unió
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
T'agafo els ulls que senten la pell, i els transformo lleument.
ResponEliminaGràcies, Anton, bon poema.
d.
Anton, com sempre un senyor poeta!
ResponEliminaDoncs, sí, Anton, un poema que emociona i fa sentir intensament. Sintesi poètica al màxim. M'agrada molt!
ResponElimina