Duen als indrets més goluts
Del teu cos de dolça melassa,
Argila maleable que es modela
Amb dits experts: en cada solc,
El desig i les marques de la vida.
L'epidermis reté les carícies
Com cartògrafa de la libido,
I amaga el tresor de la flama
Sense deixar mapes escrits.
Seré explorador febril en les lianes
De les teves cuixes, espeleòleg
Per devorar-te els llavis i trobar-te
Cada bri de febre espars en la carn.
d.
Cartògrafa de carícies... només el títol ja el trobo suggeridor, després el poema és encara molt més que això.
ResponElimina