dilluns, 8 de juny del 2009

EN EL MIRALL... Anton




8 – 6 – 09
En el mirall penjat
ets el contrallum
deliciós, esperat.

Dins,...
miren els teus ulls
plens d'alegria,
de desig,
d'assentiment

I no parpelleges.
et sents segura
en el teu lloc,
en ta mirada.

Em giro
... i em vols.



--
Enviat per rebaixes a Personatges itinerants. el 6/08/2009 12:31:00 PM

12 comentaris:

  1. I la natura és tan bonica que a més de llops i contrallums, núvols i estels perfumats... ens regala arquets miralls preciosos i si en girar-me... toco la felicitat!

    ResponElimina
  2. Segurament que toques la felicitat.
    .........
    Avui baix de bòlic.m'han sorgit diverses feines al mati i ara a la tarda, coses puntuals i que em toca acudir, i ja et dic... Vull fer i no puc.
    Ja passaré quan pugui, fins amb el post no el volia així i m'ha marxat. He intentat esborrar-lo i ara el veig entrat,
    Avui sembla que jugui a la cluca. Anton.

    ResponElimina
  3. El joc amb el mirall i la idea de contrallum em sembla magnífic!! :-))

    Mira, si el post ha sortit així és perque "ell mateix" s'ha vist bé :-))

    ResponElimina
  4. O potser sóc jo que l'he vist bé!

    M'ha arribat al correu del gmail com a post penjat i mirava el blog i no el veia. He pensat que alguna cosa havia fallat en el procés i l'he tornat a penjar!

    Ho sento, Anton, ho he fet amb la millor de les intencions. No em ssap greu haver-ho fet, tampoc ... que el post està molt bé. Però la propera vegada deixaré que facis les coses a la teva manera... sense ficar-m'hi.

    Aquí les que ens hem sentit contrallum per algun moment... ens sentim molt afalagades... oi, Assumpta?

    Gràcies, Anton!

    ResponElimina
  5. Ja m'agradaria haver-lo escrit jo, antón! Preciós poema!

    ResponElimina
  6. Carme :-)
    M'has fet somriure perquè has fet exactament el mateix que hagués fet jo... Pensar "ui, aquí hi ha hagut un problema, què estrany, torno a posar el poema" :-)

    I tant que ens hem sentit afalagades, Anton! :-)

    ResponElimina
  7. A mi no em sap gens de greu que s'hagi penjat, el que no comprenia, es que l'havia esborrat, és igual el detall que hi veia, hi el trobo a la tarda al lloc.
    Com que de moltes coses encara en soc novici...he dit quin miracle.
    Dir-te, Carme que si una altra vegada passa, doncs el penges i tant tranquils, que potser és el teu deure el fer-ho, no sé.
    Avui he portat un dia complicat.
    I he fet practicament el qe havia de fer aquí i fora... Ara estic content, per que aquest post potser encara no hi seria. Prou. Anton.

    ResponElimina
  8. Anton... m'emporto el teu vers de la seguretat. Crec que em va bé, avui.

    ResponElimina
  9. De fet, Anton, ja ho veus m'he endut molt mé s que un vers:

    I no parpelleges.
    et sents segura
    en el teu lloc,
    en ta mirada.

    Tot això m'he endut, però m'ha anat bé... a vegades necessitem que una mà ens estiri perquè surti tot. Una mà plena de paraules boniques.

    Gràcies, Anton

    ResponElimina
  10. voler és sentir, sentir és l'amor, l'amor ho mou tot.

    ResponElimina
  11. Quant d'amor en aquests versos...
    felicitats Anton!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons