i l’instint, savi i vell, no enganyas’aixeca el vel i ens descobreix aquell camí,
que a ulls ennuvolats no veiem,
però que el destí, amatent, ens guardava
i el cor, delerós, pressentia...
darrera cada boira, llueix l'esperança
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Darrera cada boira llueix l'esperança...
ResponEliminagràcies, Zel, me l'enduc!
Que bé Zel!!!.Ànims i endavant!
ResponEliminadel cert, zel, darrera de cada boira, acaba lluint l'esperança...
ResponEliminauna abraçada!
ostres, carme...vaig una mica esperitada i sembla que t'he copiat...!!!
ResponEliminano m'havia llegit el teu comentari...però m'ha ara m'ha fet somriure!
Nosaltres portem tres, al menys, tres somriures que ens poden fer iure en mig d a boira, la fe en sortirne, l'esperança en la nova llum, l'amor que no em de perdre i ens mouper no quedar-nose la boira.Anton.
ResponEliminaPreciós, però de veritat de les bones! i quina foto!
ResponElimina