dimecres, 16 de juliol del 2008

RESPOSTA Nº 24 - Ets l'arbre - Onatge





Ets l'arbre

que les seves fulles

ploren rosada...



Fas el camí en solitari,

però la companyia està més a prop

que no l'horitzó...



Ets l'ombra que

aixopluga la vida.

La teva paraula

sempre tindrà veu

perquè neixde la profunditat...



L'alè de la tristesa

és qui et fa

respirar enyorança...

7 comentaris:

  1. Onatge, m'has donat un dels fils indesitjats, però possibles, gràcies...

    ResponElimina
  2. en aquest moment ...desprès haver llegit el teu poema,voldria ser un arbre nou. gràcies Onatge

    ResponElimina
  3. Onatge solitari i profund, que canvies els mots i els dones esperança (o no?) potser... enyorança!

    ResponElimina
  4. Tu mateix ho dius, Onatge, recorda-ho sempre: La teua paraula sempre tindrà veu perquè neix de la profunditat.

    ResponElimina
  5. Una resposta directa a Cinzia, que jo he volgut traspassar fins a post.

    Em va semblar que valia la pena i al cap i a la fi, es tractava d'això, no? respostes poètiques.

    Bonique s paraules, Onatge

    ResponElimina
  6. Els arbres i les ones... m'has fet pensar, les ones pel teu nom, els arbres que esmentes.

    ResponElimina
  7. Els arbres. Sensació d'eternitat, de força. Com voldrien que fossin les emocions que ens fan sentir vius i, irònicament, tan fdràgils...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons