Es pensa i no s'entén:
tens pell de doble escrit,
que tan aviat m'encén
com em treu el neguit.
Si ens vaga de jugar
a menjar-nos tendreses
em guia, sang enllà,
amb fam i set esteses.
I en l'instant de cristall
que callen les tronades
és el millor mirall
del mar que no té onades,
perquè en repòs la mà
sobre el teu pit o esquena
la nit em vestirà
de son tranquil de nena.
És el delit novell
de començar una carta.
Quin misteri de pell!
Quin univers, tocar-te!
tens pell de doble escrit,
que tan aviat m'encén
com em treu el neguit.
Si ens vaga de jugar
a menjar-nos tendreses
em guia, sang enllà,
amb fam i set esteses.
I en l'instant de cristall
que callen les tronades
és el millor mirall
del mar que no té onades,
perquè en repòs la mà
sobre el teu pit o esquena
la nit em vestirà
de son tranquil de nena.
És el delit novell
de començar una carta.
Quin misteri de pell!
Quin univers, tocar-te!
Potser només és
ResponEliminala pell que tenim
i sentim, només
la pell és el
veritable poema
on hi escrivim
amb un alfabet de
tendreses o de dureses...
Un poema bell
com la teva pell...
Salut.
onatge
Que bé que expliques allò que la gent en diu la "química" entre dues persones. Misteri i univers a la vegada.
ResponEliminaUau! Laura! Tu sí has estat il·luminada pel déu de Valery. Pell de doble sentit, que encèn i apaga! Una preciositat!
ResponElimina