dissabte, 2 de gener de 2016

Cap cosa per estimar


Oh, bella amiga,
quina sort que tens;
duus clavada una espina
des de fa molt temps.
D’una ferida oberta
que a voltes et sagna
te’n dols i te’n sents.
Per tant, estàs viva!

Jo altrament, ja ho veus,
dels tràngols del cor,
despits i amargors
n’han matat el nervi,
com a un queixal,
i ja no em fan mal.
Si l’amor és vida,
no estimar, morir. 

CONTINUAR ESSENT AMIGA D'ELL

El teu perfum viu amb mi
i em retorna a la memòria
els jocs prohibits de la infància,
quan un bes unia els nostres llavis,
com una cançó d'amor
que no s'acaba.   

Cap cosa per estimar



Va demanar-li ella al seu Amic
quins eren els actes apropiats
per continuar essent amiga d'ell.
Respongué l'Amic que només
estimant les paraules dins els versos,
però conformant-se amb el silenci
que les acompanya.

Adreces

Cap cosa per a estimar
no em queda per anomenar-te
que no sigui el mateix nom,
amb la vocal de l'inici de l'amor
i la darrera del comiat.
I cap altra cosa per a estimar
que el símbol que m'atorgues
quan te m'adreces,
i veure't tan vertical i noble
en tota escriptura dins del cós
o del solc que beses en mi
de les coses i del fet que em cal
per a viure't intens i necessari,
jo, ram de timó ran de mar. 

Google analytics

Llicència Creative Commons