dilluns, 15 de juny de 2015

PÈTALS D'ABRIL...












En la nuesa de viure
hi ha la primavera del teu caliu…
Estimar no té sinònim.
Tinc fred de Tu…
Almívar de sal, coralls profunds,
flames que no fan cendres.

Sé com sóc però no estic
segur de saber qui sóc…

Paro taula, un plat per
l’absència, pa de sentiments,
en copa de cristall aigua de lluna,
un canelobre amb versos
en flama, pètals d’abril...

onatge

La nuesa de viure


Potser el temps, potser la voluntat de ser,
finalment han aconseguit deixar enrere
tempestuoses tristeses, esllavissaments 
i esvorancs que et malmenaven la vida
La claror perseverant que portes dins
no ha claudicat en l'intent
atàvic o infantil de poder viure
en el despullament dels sentiments.
Mires cor endins i veus com 
el teu horitzó de sempre t'espera.
Ets tu mateix, i ningú més
que tu, sap com vols estimar.
Vols prendre el risc, de nou,
i instal·lar-te en la nuesa de viure.



No fugir mai més



Decideixes no fugir mai més de la nuesa de viure,
gargoteges papers i els escampes a places buides
a les nits on llunes de sang i de color de mel
han esbandit del teu món la idea del sol pur
que cremava sense treva als teus dies d'infantesa.
Encara sents, tanmateix, la melodia remota del cor
i el batec que manxava la sang i les imatges
per un cos que encara no havia trobat el seu límit.
Després va venir el temps de recollir-te, covard,
estret en uns marges de pedres curosament polides,
a viaranys que generacions de dolor havien llaurat
com les venes d'una mà que s'ha avesat al tedi.
Ara mires al darrera: terra massa àrida per florir
en els somnis vells que nits ermes han desgastat.
Obres, doncs, un balcó sobre el mar que remoreja
com un incessant cor de veus apagades i sorrudes:
crida l'onatge, crida el vent,
                                                 crides tu en silenci.
Les llàgrimes que vas vessar són un riu que es revolta
i vol ser vida
                     i vol lluitar a cor descobert
i sense brida,
                     nu com un infant que neix.

ARA i AQUÍ...














Ni que sigui en silenci
la teva pluja em fertilitza,
la brisa em deixa el teu
nom als llavis, com una havanera...,
amb rems de silenci vaig
mar endins, endins de Tu,
els records són primavera
i tardor, i l’absència de
l’ara i aquí...

onatge

Entre silencis


M'ofereixes silenci 
sembrant angoixa
oblidant que el dubte
embriaga el meu seny

Els silencis fan mal 
amaguen pors, tanquen veritats
que espanten fantasmes
de no poder i estimar

Els meus silencis et gronxen
t'acaronen els somnis 
allunyant de tu 
les meves pors

En els silencis et bresso
et reinvento, et penso
et desitjo, et somio 

i després ... el no-res

Google analytics

Llicència Creative Commons