dijous, 9 d’octubre de 2014

Eximida, per fi

Eximida, per fi,
de l'arrest a pany i clau,
al qual s'havia sotmès,
ella mateixa...
Sobtadament,
salta  cap a les  alçades
camí  d'un cim desconegut.
Mai no ha arribat al cim,
però sap que hi és.
El veu i el sent,
com sentim el vent 
directament  damunt del rostre.

14 comentaris:

  1. Farà el cim, ja hi és aprop. Té el vent en contra, però la voluntat l'empeny com un huracà.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Molt bé, Montse, ens hi trobem... Farem el cim!!!

      Elimina
  3. ui, Montse, jo també! ens veiem...

    ResponElimina
  4. Algunes vegades és millor el camí que la fita que ens porta a amprendre'l.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que aquesta és la millor manera de mirar-ho, Imma!

      Elimina
  5. M'hi sento molt reflectida, en aquest "arrest a pany i clau" de tu mateixa. Però també amb "el vent/ directament damunt del rostre".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, amb el vent a la cara, seguim descobrint camins i cims on arribar.

      Elimina
  6. camina, vola, segueix... no deixis la rua abandonada on la paraula és emoció, il·lusií, delit... camina, vola, segueix. Anton.

    ResponElimina
  7. tots tenim un cim per assolir... preciós !!

    ResponElimina
  8. Com me n'alegro que s'hagi sabut alliberar del pany i la clau...! Ara podrà volar tan enlaire com vulgui! Se'n diu llibertat!

    ResponElimina
  9. magnific poema Carme amb moltes lectures, una la personal i l'altra la col·lectiva

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons