dijous, 11 d’octubre de 2012

Grapats de llunes blanques



Grapats de llunes blanques
al teclat.
Llunes-lletres que acompanyen la nit,
amb so hipnòtic,
per foragitar els monstres.
I, sobtadament, una arna
que voleteja intrèpida dins del contorn
blanc i lluminós,
per a distreure'ns de la por
i la tristesa.

després de llegir novesflors



Grapats de lluna blanca

Milton Avery



Amb ales de paraules potser et protegies
quan la vesprada entrava als camins de la nit
i l'única finestra era la lluna blanca.
A mans plenes, amb força
la premies, la lluna
llançaves a la nit grapats
grapats de lluna
grapats de lluna blanca.
Com si la nit
el dia
l'enyor
la mar
el cel
et fossen favorables.

Aquesta nit





No s'acaba mai
aquesta nit encetada;
perdura en el temps,
esdevé una glopada,
esdevé llum i alè,
esdevé eix transversal
a ma vida esquinçada...

I si un dia una albada
incipient ens sacseja,
volarem, o serem
inerme fluït de la nostra esfera.

Segell



Pels camins de l'enyor
de la nit encetada
defineixo estupor. 
Ets la pell sota la pell,
i encara te'n demano el segell.

Pels camins de matinada

Pels camins  de la  nit, venies
lleuger,  d'un vol,
amb  ales  de paraules.
Travessaves  llunes i cels
escampant  la tendresa
damunt  de l'aigua.

Pels camins de matinada
tenies el somriure als llavis
i manyagues  a la pell.

Pels camins de matinada
encara veig  les  petjades.

Google analytics

Llicència Creative Commons