dijous, 9 de febrer de 2012

Ets...













(intent de seguir a la Pilar)

De la seva rialla
en va quedar empeltada
la seva vida, encara
ara la veig i al sento
en el capvespre...,
o de bon matí ran de mar,
o quan la pluja escriu
el seu poema, got a gota...

El seu record encara
em va al galop a la sang...
Tot és tan breu, tan fugisser.
Ara el silenci em xiula
la seva cançó...
onatge

Miol



Miola la gata,
fent equilibris sobre el radiador.
Li regala un somriure creixent
a la lluna invisible.
Els ulls convertits en dues ratlles,
observen el plàcid vol de l’hivern
darrere els vidres de les finestres tancades.
Miola la gata,
somiejant sobre les tecles d’un piano,
desfullant dubtes.
La incertesa volà
curant-li tristeses, amb el picarol
de la seva rialla.




Dolç viatge

Dolç viatge viatger
viatgera vida d'amor
i de mort en el vent
inici, camí i final dolç.


(tot seguint Pakiba)

VIATGER

L'aigua clara de la font
gelosa del nostre amor
s'ha fet amiga del vent.
No ha pogut ,però robar-me
la dolça i tendra cançò
del meu viatger errant
que m'ha dit que m'estimava
 amb fràgil alè d'amor
i la més dolça mirada.


intent de seguir Elfeelang

Errant a recer

Seré errant viatger
a recer de besades
amatent del vent
glopades d'aire
Erraré silent
per camps erms
per sembrar mots
que et refacin!

( intent de seguir Deomises i Marta)

EL DESIG DE TU... aquarel·la de l'Anton




El desig de tu m'engalta
en el camí traçat d'antuvi.
Sense pressa,
 però sense descans vindré
a teu encontre d'enyor.
El jardí espés de fulles i flors
no em deixa veure tes petjades
Laberint intricat tinc Amagatall
de records i hores passades...
Però no t'allunyis de l'abraçada...
Qui no necessita el contacte
de l'alé viu i estimat ?

Bel·ligerància (de deomises)

[intentant seguir la Marta]


Amb la bel·ligerància pacífica de qui defensa
El territori del silenci entre mots i xiuxiueigs,
Canto a l'horitzó que davant meu es bada.

Tindré els mil·lennis en la gorja i la mirada
S'omplirà de lluita contra les injustícies que veig:
Cal repetir la revolta envers la recompensa
D'haver suportat l'enèsima bufetada.



d.

A recer



(Poema començat intentant seguir Glo.bos.blog i seguint a Deomises)


Sense pressa ni treva

et vindré a buscar on siguis.

Amuntegaré els records

i 'aixugaré les llàgrimes.

Desembolicaré l'últim bes

que vaig guardar a recer de tots els vents,

i sense pressa ni treva

em calçaré de fermesa,

caminaré fins que l'últim raig de sol s'apagui

i tornar per sempre al teu costat.

Balsàmiques carícies (de deomises)

[Intentant seguir la Carme Rosanas]


Balsàmiques i oloroses,
Com un riu clar que s'enduu
Penes i traüts enllà
Quan em parles, les paraules,

I les ombres doloroses
Fugen subtilment amb tu
Present i et voldré demà,
Per descobrir un món de faules.

Balsàmiques, com les fraules
En el punt just de madur,
Les teves suaus carícies.

I seré errant viatger
Fins que trobi les delícies
Del teu bes, al teu recer.



d.

EX-CURSUM

Viatjo endins:
matèria orgànica.
Sospiro i pulmons
canvien de lloc.
El meu cor no es troba,
fora hi gela, dins l'anhela.
Tanta  és la joia
d'aquesta  brisa  fresca
que desclourem  el puny
i trenarem  paraules
balsàmiques  i  oloroses.
Per  seguir  tots  junts
aquest   viatge.




Seguin al deo,  a la Laura  a la Zel  i a  la Fanalet

Letícia (de deomises)

[Intentant seguir la Laura T. Marcel]


Comença el dia
Amb una brisa fresca,
El teu somriure.

Pentina el núvol,
Omple la mar d'onatge;
Tanta és la joia...



d.

Un altre matí (II)

(Seguint Zel)

                                          
Visc desesperada
pendent de novetats,
volent que cada dia
sigui un nou esclat.

Visc en una gàbia
amb reixes d'acer
que oprimeixen,
que ofegeuen,
que no es poden desfer.

Visc esperançada
en que aviat arribarà
amb una brisa fresca
i amb el pas canviat
un gran dia alegre,
un altre matí.

Google analytics

Llicència Creative Commons