divendres, 30 de novembre de 2012

Fulles i fulls en companyia

La  fulla al  full de dalt  ja el veia.
Enlluernada  pel seu  color,
primer tremola,
es  deixa  caure i el vol trobar.

El full en blanc  ja l'esperava:
- Fulla  lleugera,  limbe daurat
un raig de llum ens  unirà,
vine,  acosta't, vola de pressa,
que el teu dibuix,  jo vull  besar.



7 comentaris:

  1. Et segueixo, potser per darrer cop aquest novembre... Un plaer, de nou, Carme, pel teu oferiment generós! ;)


    d.

    ResponElimina
  2. Gràcies per aquesta nova roda i per aquesta poesia.
    On hi ha un full blanc, una fulla daurada i l'ànima d'un escriptor....

    ResponElimina
  3. Que bonica aquesta història d'amor entre un full i una fulla...

    ResponElimina
  4. Bonica companyonia, la teva!
    Mil gràcies, Carme!

    ResponElimina
  5. Preciós el maridatge de dibuixos i versos.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots, per moltes coses, però bàsicament per ser-hi!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons