dijous, 4 d’octubre de 2012

temps era temps







La realitat d'un temps que era temps,
i ens porta fins el present.

Un a un anem fent camí   
compartint sols, llunes i somnis

Gaudint de la companyia,
sabent que no estas mai  sola.












3 comentaris:

  1. Ostres, tres respostes a l'Antón alhora! Bonic, això!

    ResponElimina
  2. Les realitats son la vivesa que ens pot portar l'encis quan es desclou la cortina del que ens preocupa. gaudim del fet de descobrir i que la realitat ens sigui propícia. Anton.

    ResponElimina
  3. Un camí compartit, és una de les coses més boniques de la vida!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons