dijous, 4 d’octubre de 2012

Però és la vida la que canvia
i assaona la pols i la fa fèrtil
i fa que arribi el demà lluminós
i fa que els infants innocents somniin
i dormin conhortats per l'abraçada 
del futur.

3 comentaris:

  1. Quin bon rotllo, Joan, quina esperança, quin optimisme.

    Me l'hauré de llegir com una oració unes quantes vegades...

    ResponElimina
  2. som catúfols d'una sènia.
    Desaiguem els nostres treballs
    i com si no haguessim ft res
    despareixem per que d'altres...
    La continuitat de la vida
    és manifesta en la madeixa
    d'aquest fil que anem contstruint
    fins que altre el cull
    per continuar la tasca...
    Som aquí per continuar l'espècie,
    que desparegui i què més...?
    ................... Anton.

    ResponElimina
  3. Tant de bo el futur generós que somien els infants se'ls fes realitat.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons