dijous, 4 d’octubre de 2012

MEL

Li apropa el vers
a la boca. Li asseu.
Li aboca el dors
en l'ull.
La fa mel.
La fa present i eterna.

Seguint drapaire.

5 comentaris:

  1. Vaja, ja li de dit abans a Drapaire, els tres estàvem responent alhora...però això fa goig! Present i eterna...Maco!

    ResponElimina
  2. la realitat del vers s'apropa i si es fa mel...!! Anton.

    ResponElimina
  3. Beneïda sigui, doncs, l'abella sque ha fet possible aquesta mel...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons