diumenge, 28 d’octubre de 2012

I després de mudar-se...

I després de mudar-se calla
vestit de garlandes despentitat
amb la cabellera al vent , tot mudat
amb un somriure als llavis...
dibuixat amb flocs de neu i cristalls
de color blau ....
( tot seguint fanal blau)

6 comentaris:

  1. Oh!Oh!Oooooh!
    Què maco!
    Quina venada ens està sortint! No se si és la tardor, la lluna, o què però està clar que malgrat el fred no deixem refredar les neurones.
    Petons, poetes.

    ResponElimina
  2. M'encanta... a veure si avui puc seguir-vos!

    ResponElimina
  3. Bon poema, intens i suggerent. Penso que l'objecte poètic poden ser moltes coses, i això encara li dona una volta i un altre als versos.
    Salut.

    ResponElimina
  4. carai moltes gràcies! m'ha sortit com el vent....

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons