diumenge, 26 de febrer de 2012

sentiment

Sadollem-nos d’amor,
ara que tenim la sort de sentir-nos vius
ara que encara fruïm
d’un vici que ens té captius
buscar en la pell de l’amic
el camí del sentiment del cor,
l’únic camí possible, vers l' infinit...


(seguint l'Elfri)

4 comentaris:

  1. [seguint 'in margine']


    Prudència


    És infinita la set
    Si l'aigua que la calma
    És duta pels teus llavis,
    Amor, i l'anhel de la pell.

    Romeu del perímetre bell
    Del teu ventre, recorro
    Camins que han de guiar-me
    Al centre de la carícia.

    Amiga, cal desoir la clarícia
    De la prudència quan els signes
    Són clars i segueixo sedegós?

    Digues, he d'aturar-me, confós,
    Quan sé que sóc reu de la boca
    Teva, el més clar indret?



    d.

    ResponElimina
  2. Quantes més vegades resseguim aquest camí, més ens acostarem a les fusions de les ànimes estimades, no?

    ResponElimina
  3. No hi ha millor sendera que la de la pell.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons