dissabte, 4 de febrer del 2012

Esclati la joia

(segunt a Pilar i a Laura T. Marcel)




Esclati la joia,
juguin els ocells,
cantin les sirenes,
niïn als cors els estels.

I per a cada vida,
que sigui llarg el camí
amb desnivells, brogit,
giragonses, rètols i cruïlles
abans d'arribar a destí.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

9 comentaris:

  1. fanal blau4 de febrer del 2012, a les 9:32

    Si és així...que esclati la joia!
    Bonic, Isabel.
    Un molt bon dia!

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel4 de febrer del 2012, a les 9:58

    Bon dia i molta poesia!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas4 de febrer del 2012, a les 10:20

    I ben llarg el camí...

    Bon dissabte!

    ResponElimina
  4. Pilar4 de febrer del 2012, a les 10:48

    Centelleja la musicalitat als teus versos. Bon dia, Isabel.

    ResponElimina
  5. Laura T. Marcel4 de febrer del 2012, a les 11:06

    Isabel, amb el teu permís, faré servir aquest poema per una felicitació a un noiet que fa 18 anys la propera setmana. Em sembla molt adequat! Què hi dius?

    ResponElimina
  6. Dafne4 de febrer del 2012, a les 11:23

    M'ha agradat tant , que m'he inspirat en alguns versos amb el rerafons dels teus!!! Preciós!!

    ResponElimina
  7. Isabel Barriel4 de febrer del 2012, a les 12:11

    Endavant, Laura!
    jo, encantada...

    ResponElimina
  8. Imma Cauhé4 de febrer del 2012, a les 17:38

    Tot camí té les seves giragonses, molt bonic el poema.

    ResponElimina
  9. novesflors4 de febrer del 2012, a les 19:58

    Així que siga.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons