dijous, 9 de febrer de 2012

Balsàmiques carícies (de deomises)

[Intentant seguir la Carme Rosanas]


Balsàmiques i oloroses,
Com un riu clar que s'enduu
Penes i traüts enllà
Quan em parles, les paraules,

I les ombres doloroses
Fugen subtilment amb tu
Present i et voldré demà,
Per descobrir un món de faules.

Balsàmiques, com les fraules
En el punt just de madur,
Les teves suaus carícies.

I seré errant viatger
Fins que trobi les delícies
Del teu bes, al teu recer.



d.

2 comentaris:

Google analytics

Llicència Creative Commons