dilluns, 14 de febrer de 2011

Poètica (Híspalis XI)

[intentant seguir el veí de dalt]

La poesia també és revolta. Revolta
Que batega endins del cor, i sabràs
Què cal dir en cada moment, incapaç
De callar amb la gosadia del poca-solta.

I diràs el teu nom de claror, ben alt,
Perquè sàpiguen on i quan vas néixer,
En quines terres lluitaràs amb la mateixa
Força, i seràs herald de la veritat immortal.

La poesia també és revolta. Hem d'escriure
Versos d'amor, de lluita, d'argila, si cal,
Per vèncer el futur de mudesa i de silenci;

Escriure per esdevenir una ànima lliure,
En una terra pura, clara, nostra, que val
La sang, sustent que fa que res no ens venci.



d.

Illa Roja


Seguint Elfreellang de  Fecunda transparència

 Illa roja, by José Pablos

Fecunda transparència del desig.
El vent és un senyal que torna
com onades a desfer-se a la riba.

                                   Hi ha un missatge en una ampolla.

Des d’aquesta cala de diumenge
recordo els peus mullats al Nil
mentre els mateixos llaguts de vella llatina
encenien un paisatge de pedres mil·lenàries.
Avui als diaris he vist la mateixa plaça
i com dansaven feliços, per la revolta,
homes i dones amb una veu clara i diàfana.
Egipte és un país de contrasts, recordes?
com la finestra de l’estança que ens acull
on es veu el mateix mar d’horitzó blavíssim.
A l’altra banda, algú llençava pedres
gastades per la ràbia i l’oprobi.

                                   «La poesia també és revolta.»

I escrivien el nom dels màrtirs a les parets
mentre jo estripo records en papers gastats
com una onada que va creixent i es trenca.

Fecunda transparència

( tot seguint en deomises)
Celebra doncs el camí
vers un nou dia roig
petjant l'escala que mena al sol.

La deessa de les hores, mot,
s'ha dibuixat en els llavis
tallats pel vent, mut de cop.

Et servo i deso al calaix
del temps estantís un instant
empremta divina entre els dits
d'unes mans que recullen onades.


Et retorno a la platja mil records
per a emplenar l'espai del teu silenci
fecunda transparència del desig.

frisança

L’instant que perdura en mi
el tinc gravat a les mans,
-records de tacte frisós-
i gravat al cor, per sempre.
.
Solcs i marques de temps que fou
fèrtil ,
cabassos de tímides moixaines
ric,
moments de sang que bull
roent,
de petons ferotges
moll,
de llàgrimes perdudes
càlid,
el musical compàs de passes bessones
.
Com vols que hi hagi oblit?

.

(Seguint Deomises i trepitjant l'Elfri!)


Lívida urgència (Híspalis X)

[intentant seguir en Rafel]

Guardaràs l’empremta d’un instant
Perquè la veu no acabi en mans
Del silenci, en la sorra estèril
D'una platja buida de records?

Servaràs les petges d'uns peus
Que corren vers la llum de l'alba,
Que impregnen d'humanitat fragments
De lívida urgència incontrolable?

Torna, deessa de les hores, paraula
Tatuada en la boca, ametller en flor
Que és bressat per la brisa esparsa,

Retorna on la ferida no cicatritza,
On la sang indica els camins del sol
Cap a un nou dia, i fes que et celebri.



d.

Mans a la sorra

Seguint Jordi, Fons d'armari i Onatge


Mans que es troben
Aspres, eixutes

Mans amigues
Pell a pell

Mans que cerquen la llum
Mans que resten soles

Mans que s’allunyen de l’estiu
Mans que acaronen la calma

Dits que s’arrapen a la terra
Dits porucs que es troben

Dits que surten de la foscor
Dits que escriuen amb caliu

Mans que viuen un fràgil instant
Dits per on el temps s’escola

Als dits l’empremta d’un instant

A les mans les ales del cor lliure

Mans





Batec de mans,
mans d'impuls.


Ben trenades en l'intent.





[seguint Onatge i Fons d'Armari]

Segarem...!










Intent de seguir a fons d’armari


Totes les mans

amb una sola falç,

llavors segarem...!

onatge

BATEC



Units sense por,
impulsant un nou canvi.
Batec d'un poble.

ALES DE COLORS

(Seguint el Jordi D.)
Ales de colors,
volen per l'aire
omplen d'alegria i
desperten sensacions...

Ales de colors,
renoven energies,
estimulen l'esperit i
impulsen emocions...

Ales de colors,
la meva preferida,
la papallona blava
em besa els llavis
i amb el seu aleteig
et fa arribar com em sento
i com accelera el meu cor el seu batec.




Papallona blava

Esbatec d'ales
en la papallona
que el món empaita.  



[seguint la Carme Rosanes]

Batec de flors


Batec  de flors
com la llum
de la tarda
que s'allarga.

Batec  de cor
com la claror
dels llavis 
que s'escampa.

Batec  als  ulls
com el somriure
a la pell
que perdura.

Brostar

Hivern [XXXIX]

Pausadament brostar
com una branca, encara novella,
mentre descrivim,
i escrivim,
noves gramàtiques a la pell,
un cop esporgades les ombres.

Sota els llavis
el batec de les flors
del capvespre.

Ràtzia momentània (Híspalis IX)

[intentant seguir onatge]

Empeltem mots a poemes, imatges a estrofes;
I el rou és capaç de xopar les arrels
De la nostra ment, les paraules que brollen
Sense pausa d'una banda a una altra,
Perquè cada arbre brosta i s'expandeix.

Sabrem com comença aquesta boscúria
De versos però no podem imaginar-ne el final,
Una ràtzia momentània cap a un recés temporal
Amb calma i silenci per créixer de nou
Duent forces renovades, idees plenes de llum.



d.

Google analytics

Llicència Creative Commons