Lívida urgència (Híspalis X)

[intentant seguir en Rafel]

Guardaràs l’empremta d’un instant
Perquè la veu no acabi en mans
Del silenci, en la sorra estèril
D'una platja buida de records?

Servaràs les petges d'uns peus
Que corren vers la llum de l'alba,
Que impregnen d'humanitat fragments
De lívida urgència incontrolable?

Torna, deessa de les hores, paraula
Tatuada en la boca, ametller en flor
Que és bressat per la brisa esparsa,

Retorna on la ferida no cicatritza,
On la sang indica els camins del sol
Cap a un nou dia, i fes que et celebri.


d.