Que batega endins del cor, i sabràs
Què cal dir en cada moment, incapaç
De callar amb la gosadia del poca-solta.
I diràs el teu nom de claror, ben alt,
Perquè sàpiguen on i quan vas néixer,
En quines terres lluitaràs amb la mateixa
Força, i seràs herald de la veritat immortal.
La poesia també és revolta. Hem d'escriure
Versos d'amor, de lluita, d'argila, si cal,
Per vèncer el futur de mudesa i de silenci;
Escriure per esdevenir una ànima lliure,
En una terra pura, clara, nostra, que val
La sang, sustent que fa que res no ens venci.
d.
Ets una màquina...,invencible!
ResponEliminaAmics poetes... Dos poemes més i arribareu a l'entrada número 1.000... i jo crec que serà una festa d'idees precioses, de frases amb cor, de sentiments expressats, de sensacions... una revolta feta amb paraules :-))
ResponEliminaEscriure per devenir una ànima lliure... m'agrada.
ResponElimina