dilluns, 14 de febrer de 2011

Fecunda transparència

( tot seguint en deomises)
Celebra doncs el camí
vers un nou dia roig
petjant l'escala que mena al sol.

La deessa de les hores, mot,
s'ha dibuixat en els llavis
tallats pel vent, mut de cop.

Et servo i deso al calaix
del temps estantís un instant
empremta divina entre els dits
d'unes mans que recullen onades.


Et retorno a la platja mil records
per a emplenar l'espai del teu silenci
fecunda transparència del desig.

4 comentaris:

  1. Hihihihi, alhora, Efri, i a més em diu que fem edicions conflictives!
    A veure, et devia el comentari i ja és aquí!

    ResponElimina
  2. Un poema ple de llum. Enhorabona Elfri.

    ResponElimina
  3. [seguiment extraoficial]

    Fragància d'infància (Híspalis XII)

    Caic en la sorra,
    I la platja és infància,
    Fragància d'ona.
    Demà sembraré l'alba
    De la memòria en ella.



    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons