dimarts, 5 de juliol de 2011

Peixets d'argent


















(seguint  al barbollaire,  Anton  i deo)

Com peixets  d'argent  bellugadissos
en la tendresa impacient
de les  xarxes  de  llum a les mans.

No ens cal cap eternitat,
si compartim,  rebels
la llàgrima i el somriure,
ens regalem sobradament
a  flor de pell, l' instant etern.

4 comentaris:

  1. Preciós!!!
    Gràcies Carme, un cop més, per escollir una foto meva pels teus dibuixos.

    Ara us seguiré en silenci fins demà, per donar temps a que tothom, fins i tot aquells que encara no han escrit, puguin dir la seva.

    Que una entrada per dia és més que suficient...

    Petó dolç, nina :¬)**

    ResponElimina
  2. M'agrada, intento seguir L'instant etern.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Barbo!

    I a tu també, Montse!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons