dimarts, 26 de juliol de 2011

Partícules, de deomises

[intentant seguir el silenci de la Isabel i l'art de l'Helena Bonals]


Partícules de tu en cada paraula que et mostro,
I de l'amor que et professo en silenci. Respiro
Tota l'essència del teu cos, fet Art majúscul,
I retindré la vida en el cisell que m'has ofert.

Mol·lècules, a flor de llavis, de la teva pell,
I seré escultor, pintor, arquitecte, delineant
Que sap que vius també en l'exactitud de la mudesa.



d.

1 comentari:

  1. "l'amor que et professo en silenci" i "l'exactitud de la mudesa", que deixa de ser-ho, de muda, en el poema. Poema on hi ha l'altra persona en partícules, molt colpidor.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons