dijous, 14 de juliol de 2011

A la lluna somnis



Jo vull brou
i només en tinc mitja tassa.
Em bellugo sense moure'm.
Camino amb unes sabates
dos números més grans.
Però qui ha dit que tenir la lluna
és cosa fàcil.

[seguint M. Roser Algué Vendrells]

8 comentaris:

  1. Molt bé m'agrada! he tractat de seguir.te a tu i als dos anteriors!

    ResponElimina
  2. Helena , gràcies per seguir-me, espero que sigui pel bon camí... Vigila que no t'entrebanquis amb les sabates grans.
    I no, tenir la lluna no és cosa fàcil...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. En l'infantes si que em recorda de posar-me sabates grans als peus, però aquests es quedaven petits i ballaven com dins d'una copa una cireta amb el beure... Records. Anton.

    ResponElimina
  4. Mai no és cosa fàcil tenir la lluna, no és fàcil ni simplement voler-la!

    ResponElimina
  5. De vegades podem calçar sabates amb números més grans i, d'altres, que ens estrenyin els peus...Què difícil és caminar còmodament...
    Genial, Helena!
    M'encant aquest poema que diu tant i tant austerament!

    ResponElimina
  6. Ja sabeu que jo sóc més crítica que poeta, per això agraeixo molt els vostres comentaris!

    ResponElimina
  7. Helena:
    Aconsegueixes amb un toc subtil d'ironia arrencar un somriure al lector. No, tenir la lluna no és gens fàcil, per descomptat.

    Una abraçada
    Ana

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons