dimarts, 5 de juliol de 2011

Efímera, perpètua, de deomises

[intentant seguir i respondre les llàgrimes i els somriures de l'Anton]


Parlar de l'efímera eternitat
O de la perpètua brevetat
Costa el preu de l'existència
Que ens ha estat oferta.

La llàgrima i el somriure
Conviuen a flor de pell i compten
Els instants i els segles
Sense diferència ni preferència.

Digues-me, home que sofreixes,
Dona que tastes la felicitat,
Què seria de nosaltres si tot
Fos rutinari i lineal, immutable?

Qui parla de l'eternitat és
L'animal més fràgil que existeix.



d.

1 comentari:

Google analytics

Llicència Creative Commons