divendres, 22 de juliol de 2011

drassana



esbotzada, malmesa per temporals de vida
la nau es sent naufragar, i en la darrera batzegada,
ajau el seu buc a la drassana

calafatador amorós, seré destre segellant juntures,
afuaré les barres del ferro roent, trempat,
posaré les més fermes estopes a les taules de la nau

cap foraniu, ni una espurna d’aigua et podrà malmetre
posaràs la proa a mar per emprendre nou viatge
donar cordatge, tensar la vela, viure.




(seguint Antón i Deo)

5 comentaris:

  1. Au, que ggaudeixes !! t'esplaies com si fos l'ultim sospir. Com si et veiés aferrada a la nau... o barqueta nostra, la que ens manté vius en aquest mar d'incomprensions i de destroces. Anton.

    ResponElimina
  2. Ai Antón, i encara em faltava el dibuixet! Petons,estimat!

    ResponElimina
  3. navego una estona amb tu, zel... amb vosaltres...

    ResponElimina
  4. I jo us barrejo, en el meu intent de sonet maldestre, les idees...


    d.

    ResponElimina
  5. Em sento acompanyada, amb una altra dibuixant de Paint, com tu. T'ha quedat molt maco.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons