diumenge, 6 de febrer de 2011

nova oda a un home bo

Anem a les acaballes dels mots delicats,
posem les mesures als platets de les balances.
Qui t’estima, qui et segueix, et sap sofert, ferm.
Un terròs fet de terra fèrtil i d’adob de plors.

Qui et coneix, i t’admira, et sap valent,
coratge d’home antic, que no pas vell,
d’home fortí, cavaller defensor de mil croades
i guanyador, tret d’una de les més preuades...

I malgrat tot, qui no t’enveja tanta lucidesa?
cobejat, com el diamant de sang...
estimat, pel teu pou de paciència, i la bellesa de l’home senzill...
T’han crescut, invisibles,
els braços d’abraçar, i el cor amb tant d’amor...


.
(felicitats estimat Antón)

3 comentaris:

  1. Segueixo amb les dedicatòries a l'home bo, acollidor i generós.

    ResponElimina
  2. Ara em dono el gust de veure el que heu fet per mi.
    internet em va desapareixer i he estat in albis... Ara tot és correcuites i no arribo a cap lloc
    Si pogués com aquell fer quatre vints i quatre veus i tenir vuit braços, i ja m'he descomptat dels dits que hi haurien per sostenir tot aquest be déu que m'heu fet...
    Us en deu una i no sé com pagar-la
    preguntaré per la nit... no em tgrauré les ulleres per dormir a veure si hi veig quelcom que us pugui agradar encara que em costi una suorada, això, per mi val un imperi i vosaltres ho heu treballat. De moment, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES A TOTS. aNTON.
    Ves, diuen que tinc vuitanta anys, qui ho diria.

    7 de febrer de 2011 18:57

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons