diumenge, 6 de febrer de 2011

Carícies agrícoles

[intentant seguir Mon]

Olors de mil cuines per despertar la fam
Que tinc de tu, de masegar-te la pell
Amb carícies que llauren el fèrtil camp
Dels teus malucs, d'endinsar-me en el castell

Pacíficament, sense sang ni combat reals,
De nedar pel fossar de llençols que et defensa,
De demostrar-te, des del despertar, que em cals
Amb llinatges o sense, d'obtenir una recompensa.

Reina de cors, princesa del coixí on reposes
La testa, em catapulto cap a la festa del somrís,
Del petó, de la saliva desbocada, un nou Sant Jordi

Desarmat, desproveït de muntura, deixat al pendís
Del teu ventre, vers la batalla, mentre recordi
Que en els teus llavis no hi ha dracs, només roses.



d.

4 comentaris:

  1. Oooh! així fa goig esdevindre princesa de conte :)

    ResponElimina
  2. Gràcies per la seva visita islandesa, senyoreta.

    Un humil servidor dels seus ulls, d. :)

    ResponElimina
  3. Ja es veu que " als teus llavis no hi ha dracs,sino roses".



    Un bello relato.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons